reciclatge-es-parlar-de-futur

Reciclatge és parlar de futur

El reciclatge comença a ser part essencial en les nostres vides. Els contenidors de reciclatge de diferents colors ja formen part del paisatge urbà al qual estem acostumats. Però encara existeix una part important de la població que no recicla.

És important que tots comprenguem que reciclar no solament és important, sinó que comença a ser imprescindible. Parlar de reciclatge és parlar de futur, perquè sense ell, aviat no hi haurà Terra en la qual puguem viure.

La part més important del procés de reciclatge és la separació dels residus. D’aquesta tasca hem d’encarregar-nos tots els ciutadans del carrer. Usar els contenidors de colors de manera adequada ajuda a agilitar el procés de tal manera que les plantes recicladores són capaces de donar un nou ús a tot allò que considerem escombraries. I aquesta és la primera raó per reciclar: l’econòmica i el reaprofitament dels recursos.

El reciclatge no és alguna cosa que puguem triar, és un element imprescindible del nostre futur.

L’economia del reciclatge no acaba amb el reaprofitament de les matèries primeres. Hem de ser conscients que el reciclatge és també un sector industrial. Com a tal, dóna ocupació a milers de persones que poden comptar amb un treball estable.

Reciclant no solament evitem produir desfets, sinó que generem productes nous i riquesa que repercuteix al nostre propi país. Aquesta és la segona raó per reciclar: la creació d’ocupació i riquesa.

L’esforç de totes aquestes persones que treballen en el reciclatge separant residus és el que fa possible que les escombraries deixi d’acumular-se. Gràcies a ells i a l’esforç de tots, les generacions futures no sabran què és un abocador.

Si treballem en comú des d’avui, el dia de matí no tindrem a veure muntanyes d’escombraries en llocs que haurien de ser paratges naturals. Aquesta és la tercera raó per reciclar: millorar la nostra qualitat de vida i evitar els abocadors.

Però al cap i a la fi, la missió principal del reciclatge és la de crear un món més net i saludable per tots nosaltres. No hem d’oblidar que cremar escombraries en plantes és una gran font de gasos d’efecte hivernacle. Abandonar els residus en el mar o a la terra provoca la contaminació, de vegades irreversible, d’aigües i sòls. I la producció de nous envasos i materials en lloc de reciclar els que ja tenim implica usar maquinària i fàbriques que també contribueixen al canvi climàtic.

Per tant, aquesta és la quarta raó, i més important, per reciclar: el manteniment del nostre propi planeta, que és la nostra llar, i la contenció de la seva ràpida deterioració.

 

Efecte-hivernacle-que-es-i-per-que-es-tan-perillos

Efecte Hivernacle: Per Què és Tan Perillós

Què és l’efecte hivernacle? Per què és tan perillós?

Són dues de les preguntes claus de la nostra societat. 
De fet l’efecte hivernacle és el que ens permet viure en el nostre planeta, però amb el desequilibri de gasos que s’està provocant a l’atmosfera, principalment per l’ús de combustibles fòssils, pot arribar a provocar un canvi climàtic de repercussions imprevisibles, que sens dubte afectaria la societat tal com l’entenem ara.

La principal font d’energia que rep la terra és la que prové del Sol i en forma de radiació. Aquesta radiació travessa diferents capes de l’atmosfera on part d’ella és absorbida i una altra part arriba a la superfície de la terra escalfant la terra. Part d’aquesta radiació és reflectida i l’altre absorbida pels cossos i així agafen temperatura, així mateix aquests emeten radiació pel fet de tenir temperatura. Aquesta nova radiació de freqüència més baixa no és capaç de travessar l’atmosfera a causa dels gasos d’efecte hivernacle, com el CO2 i per tant queda retinguda en les capes baixes de la mateixa, provocant un escalfament global.

Per què s’anomena efecte hivernacle?


Perquè és el mateix efecte que es provoca en els cultius que necessiten més temperatura i es col·loquen en hivernacles. Així es col·loca un medi, normalment plàstic translúcid, que deixa passa la radiació del sol però confina en el seu interior la radiació emesa i reflectida pels cossos situats a l’interior, d’aquesta manera s’obté l’increment de temperatura necessari per a cultivar les plantes.

Aquest efecte en equilibri és el que permet que l’oscil·lació de temperatura de la superfície terrestre es mantingui estable permetent que el planeta sigui habitable tal com el coneixem. Tots hem pogut experimentar que les nits d’hivern estrellades acostumen a ser molt més fredes que si està ennuvolat, ja que el vapor d’aigua té un cert comportament de gas d’efecte hivernacle.

Per què és tan perillós l’efecte hivernacle?


Quan es produeix un desequilibri de la concentració dels gasos que produeixen efecte hivernacle, com és el que estem fent amb l’ús dels combustibles fòssils, es provoca un sobreescalfament de la terra. Aquest increment de temperatura afectaria la vaporització de l’aigua i a la circulació dels gasos dins de l’atmosfera, afectant les pluges, als vents i el moviment dels anticiclons i depressions canviant el clima tal com el coneixem, i per tant canviant completament el nostre entorn on estem adaptats des de fa milers d’anys.
Cal recordar que durant l’historia s’han produït diferents canvis climàtics no provocats per l’home, que han provocat grans canvis en el comportament humà en societats molt mes senzilles que la nostra, així un canvi climàtic brusc provocat per l’efecte hivernacle pot tenir conseqüències imprevisibles per a la humanitat.

CO2

El Cicle del CO2 i la Biomassa

El cicle del CO2 i la Biomassa, però potser la pregunta mes concreta seria “La combustió de la biomassa emet CO2?” i la resposta és clara SI. Llavors per què podem afirmar que la biomassa és una energia renovable i que no incrementa el volum de C02 a l’atmosfera i per tant és neutre en referència a l’efecte hivernacle?

La resposta no és simple, i ens hem de remuntar al procés de formació dels combustibles fòssils, des del gas natural fins al carbó.

Tots els combustibles fòssils són producte d’un element orgànic (ésser viu: planta o animal) que va viure fa milions d’anys; i que van capturar el carboni de l’atmosfera en la seva estructura molecular, tal com fan les plantes d’on podem treure la biomassa en l’actualitat.

Aquest procés de captació de carboni de l’atmosfera es realitza bàsicament mitjançant el procés de fotosíntesi de les plantes. Aquest cicle és el que permet regular la quantitat de CO2 de l’atmosfera i mantenir els nivells tal com els coneixem, que en cas de ser modificats podrien provocar un canvi climàtic.

Per tant la diferencia entre els combustibles fòssils i la biomassa és en el moment que és va produir la captació de CO2 de l’atmosfera. És a dir, si alliberem el carboni captat fa milions d’anys estem produint un desequilibri en el procés de regulació de CO2 de l’atmosfera, i això com hem comentat anteriorment ens pot portar a un desequilibri.

Per contra el CO2 alliberat per la biomassa forma part del procés de regulació del C02 de l’atmosfera. Està clar que això sempre es produirà mentre l’explotació de la massa forestal es gestioni d’una forma sostenible i no es realitzi una deforestació. Per això s’ha de ser molt curós en el procés de producció de la biomassa.